Un diccionari per a cada ocasió
A internet hi ha molts diccionaris i eines similars disponibles, els quals, d'entrada, poden semblar iguals o molt similars. La veritat, però, és que més enllà dels diccionaris monolingües i bilingües que tots coneixem, hi ha recursos molt rics que ens apropen els usos lingüístics des d'altres perspectives. Aquí teniu una breu explicació d'alguns tipus de recursos lexicogràfics diferents que poden ser útils en molts contextos.
L'ABC dels diccionaris: els diccionaris monolingües
En general, quan volem saber el significat d'una paraula, la seva ortografia, la pronúncia o algun exemple d'ús, recorrem a diccionaris monolingües. Els diccionaris de tota la vida, per entendre'ns. No sempre som conscients, però, que no tots són equivalents. Els diccionaris normatius se centren a determinar què és correcte i què no ho és en un registre estàndard (com el que es fa servir a la universitat en general o als mitjans de comunicació). Els diccionaris d'ús, en canvi, se centren a recollir les diferents variants de cada paraula o expressió i solen tenir més exemples i inclouen més paraules.
Per al català
El diccionari normatiu del català és el de l'Institut d'Estudis Catalans. Pel que fa a l'ús, la referència és el diccionari de l'Enciclopèdia Catalana (que, a més, ha incorporat alguns diccionaris bilingües, sinònims i un conjugador verbal). A banda d'aquests dos, quan redactem textos, també és interessant tenir a mà diccionaris de sinònims com el de l'IEC i diccionaris d'antònims com el de Larousse i Vox (que incorporen també sinònims i diccionaris bilingües).
Per al castellà
En el cas del castellà a Espanya, el diccionari normatiu és el de la Real Academia Española. Quant a l'ús, els diccionaris de referència sempre han estat el María Moliner y el Diccionario del español actual de Manuel Seco, però no tenen una versió en línia. En canvi, sí que es pot consultar el Diccionario panhispánico de dudas, que tracta específicament qüestions dubtoses o controvertides. De nou, sempre va bé tenir a mà un diccionari de sinònims i un d'antònims.
Per a l'anglès
Pel que fa a l'anglès, no hi ha un diccionari normatiu estrictament parlant, ja que no hi ha una autoritat equivalent a l'IEC o la RAE. Per això, la referència són diccionaris d'ús com, per exemple, els de Cambridge, el Merriam-Webster o el completíssim Collins. Quant als sinònims i antònims, Thesaurus, de Merriam-Webster, és el més flexible i utilitzat avui en dia.
A banda, sempre podem fer servir Ludwig, que té informació molt rica i avançada però que, de moment, limita el nombre de cerques possibles al dia per als usuaris no registrats.
Diccionaris bilingües (o multilingües)
Quan volem traduir una paraula o veure'n alternatives en altres llengües, recorrem a un diccionari bilingüe. Un dels més complets i utilitzats avui en dia és el WordReference, que té múltiples parells de llengües i que incorpora molta informació addicional, com ara conjugació, sinonímia, pronúncia, definicions i un fòrum utilitzat per traductors professionals.
Evidentment, fins i tot si no volem anar més enllà de paraules concretes, també podem fer servir Google Translate o altres traductors en línia.
Neologismes i terminologia específica
La llengua és viva i, especialment en camps com el de la ciència i la tecnologia, avança molt més ràpid que els diccionaris que la descriuen. Constantment apareixen conceptes, realitats i ginys nous als quals cal poder referir-se i que donen lloc als anomenats neologismes. Per recollir aquesta mena de paraules existeixen els diccionaris terminològics i de neologismes.
En català, hi ha dos referents en aquest àmbit. El primer és el Servei de Llengües i Terminologia de la UPC, que publica i manté l'UPCTerm i un seguit d'eines relacionades i que, a més, podrà respondre els vostres dubtes si sou membres de la comunitat de la UPC. El segon és el Centre de Terminologia de la Generalitat, que manté el TermCat.
En castellà també trobem dues obres interessants. D'una banda hi ha el NEOMA, el diccionari de neologismes de l'espanyol actual que publica la Universitat de Múrcia. D'altra banda, hi ha l'innovador Diccionario del español total, una obra col·lectiva dirigida per un grup de lingüistes i lexicògrafs anònims i amb un caràcter totalment coral que, a més, és molt actiu a les xarxes socials.
Pel que fa a l'anglès i a altres llengües, el servei de traductors i intèrprets del Parlament Europeu publica un recull d'enllaços interessants a la seva pàgina Termcoord.
Diccionaris que classifiquen la realitat: les ontologies
Un tipus de recurs especialment interessant en l'àmbit científic i tècnic són les ontologies: representacions conceptuals esquemàtiques dels conceptes d'alguna àrea de coneixement. És a dir, són reculls de termes (amb les seves definicions, generalment) que els relacionen d'alguna manera significativa (en una jerarquia, per exemple) per poder-hi fer inferències. Són especialment útils per fer recerca.
Es poden trobar ontologies de camps específics, però aquí us en presentem una de domini general i multilingüe que s'està elaborant col·laborativament entre diverses universitats d'arreu del món, incloent-hi la UPC: WordNet. El seu objectiu final, molt ambiciós, és esdevenir un mapa conceptual multilingüe del coneixement humà.
Per resoldre dubtes i mantenir-se actualitzat
Si, en el vostre cas, teniu dubtes de tipus gramatical o no els heu pogut resoldre amb els diccionaris que us hem presentat, hi ha recursos que s'editen constantment per vetllar pel bon ús de la llengua i per tractar temes especialment delicats o que generen dubtes.
Per al català, d'una banda, trobem el llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, l'ésAdir. Està molt vinculat a l'actualitat i, per tant, s'edita constantment i incorpora neologismes, usos nous, dubtes recurrents, recomanacions de pronúncia, etc. D'altra banda, trobem l'Optimot, un servei de la Direcció General de Política Lingüística, l'IEC i el Termcat centrat sobretot en els dubtes de tipus gramatical i d'ús.
Per al castellà, el referent avui en dia és Fundéu, la Fundación del Español Urgente, que mantenen la RAE i l'agència de notícies EFE. A banda de poder fer consultes específiques, publiquen recomanacions i fins i tot reculls temàtics especials sobre temes concrets.
